D&D Bebes Reborn – 11/2/15

Si obrim els ulls al nostre voltant podrem observar coses ben curioses. El famós programa de “conexión Samanta” ens va portar fa unes setmanes el fenomen dels “bebès reborn”. Com sempre, a D&D no hem volgut desaprofitar aquesta oportunitat i aprofundir una mica més en el tema.

En iniciar la sessió, a càrrec de la Marta Almansa, ens preguntàvem: és un hobby adult, una patologia o una substitució d’una carència emocional?

Els reborn són uns ninots de vinil i silicona fets per artistes especialitzats que aconsegueixen que aquest tingui un aspecte de bebè real. Compten fins i tot amb un Organisme Internacional d’Artistes de Ninots Reborn (IRDA).

En un principi, ens hem plantejat que el seu origen era humil i artístic. A Alemanya, amb la Segona Guerra Mundial, les nines dels més petits de la casa havien quedat molt deteriorades i, per tant, es pretenia arreglar-les el millor possible. D’aquesta manera, creiem, naixien els primers artistes en aquest camp.

Poc a poc, aquest sentit va prendre un camí més econòmic. En la dècada dels 90, a Estats Units, va haver un “boom” que ha anat evolucionant fins ara en uns ninots que oscil·len el preu d’entre 1 000 i 10 000 €.

Després de tota aquesta informació a D&D ens plantejàvem fins a quin punt tot això podia ser tan valuós per certes persones i, indagant una miqueta més, vam veure que aquests “nadons” podien ser com els clients volguessin amb un realisme que arriba al prestatge més alt. És tot tan real que el concepte de “comprar” en aquest camp ha estat substituït pel de “adoptar”.

Aquest realisme és possible que permeti a aquestes “mares” trobar una alternativa a la maternitat? En el programa televisiu ens trobàvem amb frases com aquestes:

  • “He perdut dos fills i d’ara en endavant vull que el que em passi siguin coses bones. Jo sé que aquest bebè no es posarà malalt, ni es morirà, ni li passarà res”.
  • “La meva vida, després d’haver sigut maltractada, no tenia sentit. Ara tinc un motiu: l’estimo. Forma part de la meva vida.”
  • “Volia tenir fills i ho vam intentar molts anys però mai hem pogut.”

Les dones que cuiden d’aquests ninots ho fan com si es tractés d’un nadó real, d’un ésser viu. És aleshores quan ens preguntem si tanta dedicació és una afició? És a dir, fins a quin punt difereix d’un hobby considerat “normal”.

Bé, com a conclusió final a D&D es va discutir que, sigui quina sigui l’afició d’una persona (els bebès reborn, cotxes, diferents col·leccions…) si aquesta ha d’absorbir-li la vida, és a dir, que tota la seva atenció, les seves accions o les decisions que prengui estiguin influïdes per aquest “hobby” ho podríem tractar com una patologia.

El tema encara és molt nou i estem segurs que en un futur s’hi faran molts més estudis ja que cada cop són més les “mares” que compten amb la presència d’un “bebè reborn” a casa.

Un cop més, des de D&D, us animem a participar en el següent debat. Avanceu-vos a les opinions dels demés, enriquiu-vos amb noves informacions… Si teniu inquietud pel món que us envolta aquest és el vostre lloc.

Laura Porto (1r infermeria)

D&D Trasplantaments – 11/12/14

En què consisteix un trasplantament? Quines són les premisses perquè una persona pugui entrar a la llista de trasplantaments? Qui té més punts per estar al cap d’amunt d’una llista? L’altre dia se’m va demana si podia preparar una de les sessions de D&D, ja que ens interessava bastant parlar i dialogar sobre el tema de trasplantaments; per sort aquest estiu he tingut la possibilitat de treballar a un centre de Diàlisis i he après sobre el tema dels trasplantaments renals. Així doncs, vaig pensar, i si combinem els dos temes i fem un D&D sobre casos de persones que han estat trasplantades, però que a la vegada tenen problemes que poden comprometre la bona funció d’aquest nou ronyo?

La sessió de D&D va transcórrer de manera que es varen plantejar quatre casos, tres d’ells eren pacients que estaven a la llista i que havien estat cridats per trasplantar, i l’últim tractava a una persona la qual se li havia denegat l’entrada a llista.

És just que una persona que pateix una malaltia infecciosa, tot i que el seu estat de salut i el recorregut de la seva malaltia ha estat quasi perfecte, no pugui optar a formar part de la llista? Per contra, una persona que amb la diàlisi té una bona qualitat de vida però que el seu comportament terapèutic i la seva responsabilitat de la malaltia no és correcte, fent que aquest mal comportament pugui comprometre el ronyó trasplantat, pot optar a un trasplantament?

Aquest i altres casos com el dilema de seguir allargant la vida fent diàlisi a una persona que  té demència, dolor, i porta una mal compliment terapèutic i dietètic. És acarnissament terapèutic? Què hem de fer els professionals de salut per tal de reduir aquesta mal qualitat de vida?.. són els que varen sorgir en el passat D&D.

Les opinions que en varen sortir, eren totes del mateix caire. La major part dels components de D&D pensàvem que sense cap mena de dubte és una sort que existeixin els transplantaments, i que és un avenç important tant per la ciència com per a les persones, ja que la millora en la qualitat de vida és exponencial. Per contra, crèiem que el llindar per optar a la llista de trasplantaments és molt fi, i, en ocasions, pot complicar la decisió que faci que una persona malalta pugui o no entrar-hi; i és aquí quan es generen els problemes de tipus ètic. També es va parlar de la importància del paper de la infermera en aquest tipus de malalts. Per ells és vital que hi hagi una persona amb qui confiar i amb qui poder expressar tots els seus dubtes i problemes relacionats tan amb la seva malaltia com amb els transplantaments.

PARLEM-NE!

Berta Mataró (4rt infermeria)

D&D Vocació Infermera – 27/11/14

Tots i cadascun de nosaltres, tard o d’hora, ens parem a pensar en unes preguntes molt habituals: Què estic fent amb la meva vida? Ho sabré fer? Seré útil en la feina que he escollit?

A D&D hem volgut fer un incís en la nostra línia habitual de temes a tractar per fer una petita reflexió. L’altre dia ens vam centrar en la infermeria, en nosaltres.

Ens vam posar a discutir sobre què era la vocació. La pressió que pot exercir en la gent i la informació tergiversada que ha arribat als nostres dies.

Hi havia varies opinions sobre quin era el paper d’aquesta, la vocació, en les diferents professions i més en la nostra, la infermeria, la qual tracta directament amb la intimitat de les persones, però totes anaven en una mateixa línia. Vam estar d’acord en que aquesta no existeix encarada a una sola feina. La vocació no és només instint natural, arriba molt més lluny. Engloba a les persones i les seves aptituds, les motivacions que tenen i l’esforç que hi posen en cada objectiu.

D&D es va convertir en una sessió de paraules encoratjadores, en consells dels més grans cap als més petits i una brisa de noves visions a l’inrevés. Vam anar indagant i vam veure que la vocació va molt més enllà, que està molt lligada i depèn de nosaltres molt més del que pensem.

Cadascú de nosaltres té orígens diferents, motius diversos que ens han fet anar a petar a la mateixa escola d’infermeria. També, tenim una gran varietat de projectes que no tenen perquè tenir el mateix fi. Però ens hem adonat que ens uneix una cosa molt important: no sabem si anomenar-la “vocació”, el que sí sabem és que ens dóna la força per treballar dur dia a dia, per encarar moments difícils, per no sortir corrents quan ens ho posen tot en contra.

D&D ens va brindar la possibilitat, un cop més, d’aprendre una lliçó. Una lliçó que, no em puc estar de dir-ho, ens va animar a continuar cap endavant, a no decaure… i va fer que ens adonéssim que, poc a poc, el que estem construint és una FAMÍLIA D’AMICS.

Us animem a participar en la següent sessió, sempre sereu benvinguts.

Laura Porto Boix (1r d’infermeria)

D&D Ebola – 13/11/14

Ebola

La greu epidèmia d’Ebola ha estat portada al llarg dels últims mesos i el D&D no ha volgut deixar passar l’oportunitat de tractar-la en les seves sessions. En aquest propòsit, el passat dijous, vam conversar sobre les repatriacions dels missioners infectats que es van dur a terme a Espanya.

Com ja esperàvem, emetre una opinió contundent cap a un posició o l’altre va esdevenir extremadament complicat atesa la complexitat de la temàtica. Són molts els condicionants a tenir en compte a l’hora de posicionar-se a favor o en contra de quelcom que ha comportat tanta controvèrsia.

Vam considerar pertinent iniciar la sessió contextualitzant ambdós conceptes: l’Ebola i les repatriacions. Parlar de l’epidèmia d’Ebola és sinònim de parlar de desigualtats, de pobresa, de recursos, de solidaritat i, malauradament, també de conflicte d’interessos. Resulta inquietant veure que la magnitud de la malaltia i la gravetat de les seves conseqüències no han pres importància fins que no ha arribat a occident i, amb la mateixa velocitat que va irrompre en els mitjans de comunicació d’arreu, ha desaparegut en el moment que també ho ha fet del país.

Això ens va dur a pensar que el fet de repatriar potser era una manera de redimir una culpa generalitzada per haver desviat l’atenció durant tant de temps. La repatriació no es tracta merament del trasllat d’uns missioners d’un país a un altre, sinó que es pot interpretar com una mostra d’agraïment a aquelles persones que van decidir donar la seva vida als altres. Se’ns va ocórrer que actuar d’aquesta manera responia a l’ètica més intrínseca de les persones i a la justícia moral que roman en la societat.

Però tot D&D té dues vessants i aquest argument es va veure confrontat amb la posició contrària que al·lega la seguretat i la responsabilitat. És complicat parlar d’ètica si un no és capaç de contemplar, també, l’altre part implicada. La repatriació no era garantia de curació ni èxit (tal i com s’ha vist) i comportava un risc de contagi i alarma social. Sotmetre la ciutadania a tal risc sabent que el propòsit pel qual l’actuació es duia a terme era quasi inassolible, ens resulta, com a mínim, mereixedor d’algun altre argument tranquil·litzador. Però enlloc d’això, trobem un context poc preparat i precipitat que no pot assumir la complexitat de tal decisió i que, en un intent de espolsar culpes, deriva les responsabilitats en els individus últims de la cadena.

La manca de dispositius i instal·lacions de seguretat suficients per afrontar la crisis d’Ebola, l’escassa formació impartida a les persones que hi havia d’entrar en contacte i un context polític-social que passa per un moment delicat, no sembla el millor escenari per heroïcitats. Conceptes com el bé comú, la protecció de la salut i el dret a la seguretat, varen ser aspectes que sorgiren al llarg del debat i que ens van fer trontollar el concepte d’ètica. L’ètica solidària contra l’ètica del bé comú, quin dilema.

Com sempre, el D&D, és un punt de trobada on fer coincidir totes les idees, opinions i arguments. Un lloc on posar totes les cartes sobre la taula però on mai hi ha una mà guanyadora

Us esperem el proper dia, parlarem d’infermeria, de professió i de vocació

D&D Educació Sexual – 6/11/14

Que un debat derivi en temàtiques més enllà de la inicial és un habitual dins del D&D, i és això el que ens fa únics i rics.

El passat dijous vàrem plantejar un cas complex que acollia dilemes entorn a la prescripció de la pastilla del dia després, l’objecció de consciència professional i la condició de menor madur. No obstant, la discussió va avançar i desembocar, finalment, en els conceptes de salut sexual i la nostra responsabilitat com a professionals per oferir una bona educació als adolescents d’avui.

Discutint sobre el cas que exposàvem en l’inici de la sessió, es va evidenciar que ens resulta impossible determinar una actuació general per a totes les situacions. Si bé un pot tenir una tendència i unes creences, aquestes es veuen en contradit quan el context les repta. I així es va donar en el debat. Resulta quelcom interessant quan un s’adona que els propis arguments poden trontollar i que ni tan sols en allò que estem convençuts podem elaborar una afirmació rotunda. Ens encanta afegir matisos als temes inicials i així ho vam fer dijous quan, al que semblava un cas tancat, vam decidir adornar-lo amb noves condicions que ens feien exprimir encara més la nostra ment.

La conversa va introduir un nou concepte, l’educació sexual. Segurament la nostra condició de joves ens permet empatitzar i comprendre en major grau la realitat dels adolescents i les seves necessitats d’informació. Les societats avancen i les persones amb elles. Vivim en l’era de la informació, a la que hi tenim accés sense límits i la qual ens arriba per múltiples canals. Com a professionals de salut vam coincidir que hem d’aprofitar-nos d’aquesta oportunitat d’aprenentatge enlloc de negar-la o titllar-la d’ineficaç. Conèixer què saben els joves ens permet elaborar programes educatius ajustats a les seves necessitats i que responguin els seus dubtes reals.

Les aportacions dels integrants cada cop eren més innovadores, plantejaven noves propostes de models educatius per crear l’impacte necessari en els receptors. Les companyes més joves, que tenen més recent la seva estada a l’escola, van fer un relat excepcional de les seves experiències. I finalment vàrem determinar la clau del debat, sota el meu punt de vista: tota educació s’ha d’adaptar a allò que el receptor realment vol saber, i no a allò que nosaltres creiem que vol saber, i per fer-ho, cal preguntar-los directament. No resulta molt lògic? Però que lluny de la realitat en la majoria dels casos.

D&D com els de dijous ens reafirma com a un grup fresc, modern i innovador, on l’esperit crític es converteix en discurs constructiu . Aquestes són, sens dubte, les fortaleses del nostre grup.

Us esperem dijous que ve, tenim una sessió molt especial on tractarem l’actualitat entorn a l’Ebola.

El D&D s’estrena a Internet

Amb l’entrada del mes de novembre, inaugurem l’espai online del grup de Debat de l’Escola Universitària de Sant Joan de Déu de Barcelona.

Som una associació jove, constituïda a principis del 2014 i rica en entusiasme i voluntat. De la mà dels estudiants d’Infermeria de l’Escola Universitària de Sant Joan de Déu, va sorgir el projecte D&D. Amb el propòsit de crear un entorn on compartir motivacions i inquietuds, el D&D es defineix com un espai obert a tothom per dialogar, debatre i compartir opinions sobre temàtiques d’interès en un àmbit de confiança entre iguals.

La carrera d’infermeria està emmarcada dins la branca sanitària i, alhora, està fortament lligada a un context social que viu en continus canvis i dilemes. La infermeria en sí, comporta situacions en les que l’ètica, el coneixement, els marcs legals i les emocions poden veure’s confrontades i en les que cal saber actuar de la manera justa i raonada. Són moltes les qüestions que la professió d’infermeria planteja per sí mateixa, i és per això, que vàrem considerar essencial trobar un grup on poder posar-les de manifest i tractar-les obertament. L’experiència que hem anat adquirint ens reafirma en el nostre convenciment inicial que el millor aprenentatge es dóna quan sorgeix el diàleg i es comparteixen les perspectives.

Actualment, el grup gaudeix de la participació i col·laboració voluntària d’alumnes de tots els cursos de l’Escola. El D&D s’ha convertit en una porta oberta a totes aquelles persones interessades en  els temes més intrínsecs de la professió i de la societat, i amb voluntat de compartir la seva visió amb els companys. Lluny de ser un grup tancat o amb una orientació concreta, hem esdevingut una oportunitat per els participants d’expressar lliurement les seves opinions i contraposar-les a d’altres; el respecte i l’escolta són, per tant, l’eix fonamental de la nostra filosofia.

Amb el desig de que el D&D prosperi en el seu procés de creixement, considerem que el següent pas és donar-nos a conèixer a la xarxa i compartir, a aquest nivell, tot allò que ens enriqueix dia a dia.

Vols ser un dels nostres? No dubtis en posar-te en contacte. Volem saber la teva!!